i plorar
i quedar-me buida
de tanta merda.
[La solitud és plorar sol a l'anar a dormir.]
Raquel Riba, 3 de gener de 2010
El present és un regal
Fa 9 mesos
diumenge, 3 de gener del 2010
Abisme
Vull plorar
i plorar
i quedar-me buida
de tanta merda.
[La solitud és plorar sol a l'anar a dormir.]
i plorar
i quedar-me buida
de tanta merda.
[La solitud és plorar sol a l'anar a dormir.]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Plorar és bo pels ulls, el llagrimeig els neteja i lubrica (l'oftalmóloga m'ho diu sempre) i també treu estres. Penso que és una bona eina que fem servir més les dones que els homes.
Com bé diu la Magda, plorar és bo, per la salut física i anímica.
Estic d'acord amb la reflexió final.
Esperem que aquesta fase passi aviat.
:* carícies.
segons com, plorar també ens omple.
Una abraçada
Quina frase més bonica aquesta del Jesús M.
"Plorar també ens omple" Quanta raó!
Salut!
Patrícia
Publica un comentari a l'entrada