Naturalment químic

Ahir, després de dinar, vaig anar a passejar per airejar-me una mica després de massa dies tancada a casa estudiant.

Quan surto m'agrada fixar-me en el que m'envolta i sovint trobo coses curioses.

Ahir em vaig fixar en un cartell d'una fruiteria i he tingut la necessitat de compartir el contingut amb vosaltres.

El cartell era de cartró, escrit a mà, i estava a sobre de les mandaries. Hi deia: MANDARINES NATURALS.

Com sempre que apareix la paraula NATURAL en alguna botiga, la Raquel s'enfada o pensa que ja està bé de tanta tonteria amb la paraula dels nassos. Li passa el mateix amb ORGÀNIC o QUÍMIC o BIOLÒGIC.

Per culpa del màrqueting i la mala utilització que es fa d'aquestes paraules, les persones tenen conceptes totalment erronis del que els envolta. Personalment, estic totalment en contra d'utilitzar QUÍMIC, per exemple, per dir que una cosa és dolentíssima i que millor que no la compris no fos cas que en sortissis perjudicat. En canvi, si utilitzem la paraula NATURAL significa que allò és boníssim per la teva salut i que és el que has de comprar i, a més a més, no té ni una engruna de res QUÍMIC.

Així, la mala utilització d'aquestes paraules ha fet creure a molta gent que NATURAL és el contrari de QUÍMIC. PERO SENYORS/ES!!! QUAN S'ADONARAN QUE TOT ALLÒ QUE ENS ENVOLTA ÉS QUÍMIC? TOT EL QUE ÉS NATURAL ÉS QUÍMIC I NO PER AIXÒ HA DE SER MILLOR O PITJOR!

El dia que tothom sàpiga que TOT és química, seré la persona més feliç del món.

Mentrestant, seguiré fent carotes quan vegi els anuncis de la tele i els cartellets de les botigues.

Ah! Per cert, les úniques mandarines que he vist mai no-naturals són les de decoració i que jo sàpiga no es mengen. No sé si vosaltres heu comprat mai unes mandarines comestibles que no siguin naturals. Si és així, feu-m'ho saber!


Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Bo és poetar

I si comencem l'any amb poesia? Per variar una mica, és clar! :P

Bo és poetar
sobre les carícies de la teva ànima
deixant anar el meu desig
per tota la teva pell estesa,
i solcar mots impossibles al teu cos.

Embelleixo els camins amb la saliva
que em sorgeix del profund interior
com l’elixir que engrana les nostres vides.

Bo és poetitzar la poesia
que veig fluir entre les teves mans
quan els estels ens baixen el plaer de la llum
i la fem esclatar amb la carn dels llavis.

I, ara que sento com neixen les paraules del ventre,
m’embolcallo de l’aroma fresc de l’origen
i t’esquitxo amb lletres mullades
per inscriure’t a la pell la realitat de l’existència.


Raquel Riba i Raja, 2 i 3 de desembre de 2010

De viva voz

Antología personal. De viva voz.

Aquest és el títol del cd que vam demanar als Reis Mags d'Orient i que ens han portat!

És una tria dels poemes de la Gioconda Belli llegits per ella. Ja us podeu imaginar que és tota una delícia!

També ens han portat la seva última novel·la: El país de las mujeres, que espero començar ben aviat.

Espero que els Reis us hagin portat tot el que desitjàveu.

:)

Aquesta remor

Només ell podia descriure una situació com aquella d'aquesta manera.
Per què en aquests moments giro el cap cap al passat i em brollen del subconsient les paraules d'aquest poema?

Vaig conèixer aquests mots per la versió que va fer el grup català Brams. No l'he trobada al youtube. Si la podeu aconseguir per alguna altra via, us la recomano.

Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.

I, tanmateix, la remor persisteix.

Miquel Martí i Pol

Algún amor que no mate

Demà a les 21:00h es farà l'obra de teatre Algún amor que no mate a l'auditori del Casal de Joves de Les Corts en motiu de la setmana contra la violència de gènere.

Aquesta obra està basada en el segon llibre de la Trilogía de la huida de Dulce Chacón que porta per nom el mateix que l'obra.

Fa un temps ja la van representar i degut a l'èxit que va tenir hem cregut convenient donar la possibilitat a tothom de tornar-la a veure o, per aquells que no l'hagin vist, poder gaudir-la.

És una obra emocionat i colpidora que fa reflexionar i et commou per dins i per fora.

No us la perdeu!

Dimarts 30 de novembre

21:00h

Casal de Joves de Les Corts
c/Dolors Masferrer, 33-35

L3 (verda) Les Corts

Paraules contra la violència de gènere

Demà tornem a fer l'acte en contra la violència de gènere. Primer veurem uns curts i reflexionarem sobre el que hem vist, i després, com ja és habitual en aquest dia, obrirem el micro perquè tothom qui vulgui pugi a dir la seva.

Deixarem textos en una taula perquè en pugueu triar tants com vulgueu. També podeu venir a cantar o a tocar algun instrument, o simplement, a deixar constància que heu passat per allà.

Qualsevulla cosa és bona per dir PROU A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Recordeu:

Dijous 25 de novembre de 2010

20:30h

Casal de Joves de Les Corts
C/ Dolors Masferrer, 33-35

Parada de metro: Les Corts L3(verda)

Guanyadora!

El Casal de Joves de Les Corts cada any fa un concurs de postals després de l'estiu. Aquest any l'única condició era que la postal comencés dient "Querido Casal". Ja us podeu imaginar que ens coneixem entre tots i la gràcia és fer coses junts.

Tant el Natxo com jo vam presentar tres postals cadascú de fotos de les vacances i vam preparar els textos conjuntament. Doncs bé, aquest dijous es va fer el recompte final de vots (la votació era lliure i es votava per separat la foto i el text) i el text guanyador va ser un dels tres que vaig presentar!

Em sembla que és la primera vegada qua guanyo alguna cosa i realment fa molta il·lusió (encara que no hi fos en el moment de l'entrega de premis!)

El premi va ser una llibreta amb les tapes grises de "pell de cocodril" (són de plàstic!).

Aquí teniu la postal:

foto by Natxo Barrau

Querido Casal,

Ens volen treure el foc, l’aigua, la terra i la identitat! Però abans hauran de vessar la nostra sang.

Hasta la victoria siempre!

Bon estiu.

Raquel

L'estrall

Esgarrapa'm ben fort
si us plau.
Esgarrapa'm fins que sagni la ferida.

Mossega'm la carn.
Vull sentir la teva ràbia a la pell
i dins dels ossos.

Fueteja'm amb tot el teu dolor
i queda't lliure de patiment.

Buida sobre meu
tot el que et capfica
i en acabat, ben junts,
sentirem la llibertat de les ànimes
i ens besarem plens de moixaines;
veurem que la roda segueix girant,
i estarem junts.

Però, sobretot, no oblidis mai
que has de compartir amb mi
la sang, la nafra i l'estrall.


Raquel Riba i Raja, 27 d'octubre de 2010

L'amor mor a cada instant

Només tu ho podràs entendre...


Si et dic que el meu amor és etern,
t'enganyo.
No em creguis cap paraula infinita
que et pugui fer creure
que el que sento per tu mai no canviarà.

Has de saber que sóc incapaç d'estimar-te per sempre;
que els meus sentiments no seran iguals quan passi el temps.
És molt important que entenguis
que només les persones que, amb el cap ben alt,
podem afirmar que l'amor etern no existeix,
som les úniques que sentim purament.

No.
El que sento per tu no viurà massa més.
Sé que a cada instant i per sort nostra,
l'amor mor.

Cada moment que passa
noto com s'acaba el que em fas sentir
i després torna a renéixer
encès, potser, per la teva mirada sincera
o el tacte suau de la teva pell.

Em reenamoro una i altra vegada
empesa pel desig vehement
i sé, per sobre de tot,
que el més gran gaudi
és estimar-te ara més a cada instant.

Quina sort poder afirmar convençuts
que res no aturarà aquest refer constant
i podrem ser Nosaltres per sempre més.


Raquel Riba i Raja, matinada de l'11 d'octubre de 2010

Quan tothom s'allunya de tu...

Quan tothom s'allunya de tu,
fuges cap al teu interior;
ben lluny de tu mateix
cercant el no-res que et fa ésser.

Mentre busques les paraules per definir-te
el teu cos esgarrapa l'aire
per no dissoldre's en una mar de vent.

Raquel Riba i Raja, 6 d'octubre de 2010

Coses d'animals

Ahir al matí la meva mare em va comunicar que havíem d'anar d'enterrament: un dels dos cargols que teníem a la peixera s'havia tirat a l'estil puenting i se l'havia trobat de bon matí a terra.

Per sort, no el va aixafar -de miracle!- i el va tornar a la peixera per si hi havia alguna possibilitat que encara fos viu.

Durant tot el dia vam estar dient: pobre cargol, pobre. Fins i tot es van fer hipòtesis del per què havia saltat. Alguns deien que era perquè s'havia espantat al veure la meva cara enganxada a la peixera, d'altres que s'havia enamorat de mi i volia venir a buscar-me i un final, que volia ser el protagonisme d'aquell poema meu on mor un cargol.

La veritat no la vam saber, però quan ja teníem coll avall que el nostre cargol més excursionista ja no treuria mai més el cap, cap al vespre ens va dir que

NO ESTABA MUERTO ESTABA TOMANDO EL AIRE!

I s'ha passat tota la nit amunt i avall i ara reposa feliçment enganxat al vidre de la peixera.

Dolor de dolor

Visc sobre columnes d’aigua
que em fan caure a cada instant.
M’ofego amb la meva pròpia existència.
Solidificar i caure estrepitosament.

Em sento tan fràgil
que desitjaria estar esmicolant-me,
trencant-me, polvoritzant-me
i passar a ser un no-ser.

Qui entent aquesta solitud
plena de silencis?

El meu cos flagelat pel dolor
esmuny les últimes engrunes de lucidesa.
Després tot ja estarà llest:
Soledat.
Solitud.

Ni plorar ja em calma
i tots els meus punys fermats
desfiguren aquesta ànima
cada vegada més esquinçada.

El dolor es detecta tard
i no és fàcil d’acceptar
-molt menys de vèncer-,
però tant és perquè en aquesta vida
tothom mor per algun mal.

[i a cada instant més petita em faig…]



Raquel Riba i Raja, 22 de setembre de 2010

Tengo

Tengo en mis ovarios
semillas,
poemas sin empezar,
llantos y risas congelados.

Quisiera poder visitar
esos enormes almacenes
diminutos,
conocer los hijos
que nunca tendré;
pedirles perdón
a través de la sangre.


Gioconda Belli

I demà, tal vegada...

foto by Raquel Riba i Raja

Què en queda de tantes paraules escrites?
Dels somnis cridats al vent
i de les mirades dormides enmig la nit?
Penso en els dies que passen sense adonar-me’n,
en els núvols que passen sense deixar rastre
i en les petges invisibles al temps.
Em pregunto quant val tot el que m’envolta
-si és que hi ha valor al meu voltant-.

Els raigs de llum no parlen i, en canvi,
avui la claror em desperta els sentits.
Al primer corrent d’aire fred
tot el meu cos es prepara pels llamps d’hivern.
Fora fulles que m’amaguen.
Vull restar immòbil i sentir.
Sentir
com se m’eriça la pell quan m’envoltes
i deixar caure les parpelles en un moment infinit.

Sóc viva pel fred i la pell;
per les sensacions que no sé ni d’on vénen
-i ni em molesto a conèixer-ne l’origen-.
però, tal vegada, això no duri per sempre.
Tan sols resta fruir de cada instant,
saber gaudir cada instant
perquè demà qui sap si cap aire
mourà lentament els meus cabells.

Ja no sentiré el frec de les fulles caient ingràvides
de les branques altíssimes dels arbres més vells.
I no veuré com s’aturen a terra
pausades per la infinita i inclement
fi de totes les coses.

Un dia ja no em preguntaré el perquè de les coses
i ningú no pensarà que m’agradava buscar
el perquè de les coses.
I en aquell precís instant
ja no hi haurà res.

Les paraules mortes se les endú el vent.


Raquel Riba i Raja, 19 de setembre de 2010

A la universitat en Català

Us animo a entrar a la pàgina següent i adherir-vos-hi. Si podeu aconseguir les postals per enviar-les i fer pressió, molt millor!

Per un ensenyament digne i en Català!

http://www.alauniversitatencatala.cat


Reivindicacions

Vull

1. Poder rebre l’ensenyament de tots els graus íntegrament en català.

2. Més oferta de postgraus i màsters oficials en català.

3. Que tot el professorat que s'incorpori a les universitats conegui suficientment la llengua catalana.

4. Que s’anunciï i es respecti la llengua de la docència.

5. Poder fer els exàmens, les pràctiques i els treballs en català.

6. Que hi hagi un reconeixement oficial de la recerca feta en català.

7. Disposar de bibliografia específica en català.

8. Que l’estudiantat de mobilitat i intercanvi conegui el català.

9. Que totes les universitats elaborin un reglament d'usos lingüístics
i el compleixin.

10. Que les i els futurs professionals siguin competents en llengua catalana.


Hi tinc dret!

Sant Jordi i el Drac

Us vull explicar i ensenyar el regal que vaig rebre ahir.

Era un regal esperadíssim ja que des del 5 d’agost el Natxo m’anava dient:

- Ui quina sorpresa, ui quina sorpresa... Ja veuràs quan arribi, ja!

I jo cada dia estava més nerviosa per aquest regal que no arribava mai i que servia per recordar els nostres 2 primers anys junts.

Com podeu veure a les imatges és un conte que explica la llegenda de Sant Jordi i el Drac, però si us hi fixeu bé us adonareu que el cavaller és un pèl peculiar, no trobeu? Sí! És la caricatura del Natxo! I la princesa és una caricatura meva, tot i que no hi trobem gaire semblança i es diu Raquel, tal i com explica el conte.

El regal ha trigat tant perquè va enxampar a la impremta de vacances (ja sabeu, l’agost) i els dissenyadors van tenir problemes tècnics amb les fotos que el Natxo els va enviar perquè poguessin dibuixar-nos, però finalment ja ha arribat!

Penso que és un regal molt original. Poder formar part d’un conte i que t’hi vegis representat és meravellós. Un llibre únic, sens dubte.

Pel que m’ha explicat el Natxo i he pogut veure, es tracta d’un estudi que es dedica al disseny en molts àmbits. Un d’ells és els contes. Tenen uns quants contes, coneguts per tothom, que pots encarregar per caricaturitzar. En principi, la majoria són per nens, però tant el Sant Jordi i el Drac, com la llegenda de les quatre barres, els fan per adults.

Si us interessa us deixo la pàgina web on podreu trobar més informació. Es diu Estudi Xevidom, i la pàgina web és www.xevidom.com

A mi m’ha encantat, i a vosaltres?

Gràcies, Natxo! No tinc paraules. Com pot ser que et superis sempre tant? :) ELUFPA

Busca'm les cicatrius

Deltebre, agost 2010

foto by Raquel Riba i Raja.

Fes el camí de les meves cicatrius
per buscar-me enmig la tempesta.
Tinc les ferides ben obertes
per salar-les amb les teves llàgrimes.

Afila les ungles i arrenca'm totes les crostes.
La nafra sagna descontrolada.

Cada punt cosit sobre la pell
m'inclina més a esperar-me.
Degoten fils llarguíssims
d'una agonia lenta i compassada.

Busca'm les cicatrius, una a una,
amb els llavis de les teves mans
fins que em trobis ancorada
als batecs del meu dolor.

Raquel Riba i Raja, 5 de setembre de 2010

Així, sempre

foto by Natxo Barrau

amb tot el cos al cap dels dits

per no perdre'm, si puc,

ni un sol instant de vida.

Miquel Martí i Pol

Al fons, les teves palmes
ben obertes,
delicades com l'escuma del teu bes.

A poc a poc te les beso i acaricio
amb tota la pell del cos
a les puntes dels dits.
Tot el cos als dits,
perquè em puguis sentir completa
amb un lleu moviment d'esperit.

Ressegueixo cada línia
amb la saliva que s'escampa
pel teu braç defallit.

Respires.

Per dins sóc una mar en calma
de sentiment viu.

Et llepo el braç amb les dents
i se t'eriça la pell tèbia
mentre una veu xiuxiueja:
"Així, sempre. Vale?"

Si us plau.


Raquel Riba i Raja, 29 i 30 d'agost de 2010

2 anys de Nosaltres

Gràcies per tot. :) ^^


Enmig la llum fosca
tanco els ulls fermament
per interioritzar la teva respiració
i respirar del teu aire.
La llum vermella
em fa cercar-te
sota la roba extasiada de festa.
Et recorro tot una vegada
i una altra
i m’acaricio amb la teva pell.
El teu cos extens
pintat de llum verda i groga
em recorda els prats de blat,
fugitius cap al cel,
per on jugava de petita.
Aquelles espigues gegants
m’envoltaven amb seguretat
com ho fan ara els teus braços.
La llum canviant
dibuixa pinzellades de màgia
sobre el teu ésser infinit
de plaers insabuts.
T’estimo a cada besada
i cerco la teva deu
per sadollar-me de la teva vida.
Anheles plaentment
el gaudi que s’escapa pels meus llavis
mentre la llengua àvida
endevina els teus desitjos més profunds
i els realitza sota una onada,
desfermada i punyent,
de sons allibertats
que criden amb veus de llibertat.
Ja sento els rius
recorrent la contrada
per cercar la mar
i deixar-ho tot amarat de calma.
Fluïm lentament i compassada
per unir-nos en un intent
de fer-nos un sol cos compacte.
Posem límits per a definir-nos
i arribem a l’infinit
agafats i somrient
plenament conscients de la nostra existència,
convençuts que cada escomesa
ens fa més gran el goig d’estimar,
que és el plaer de viure.

Raquel Riba, 9 de maig de 2010

Posseït

(en un color diferent el fragment que m'encanta)


Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs
faran un sopar fred amb el meu cos
trobaran un regust de tu. I ets tu
que indecentment t’has estimat per mi
fins al revolt: saciada de tu,
ara t’excites, te me’n vas darrera
un altre cos, i em refuses la pau.
No sóc sinó la mà amb què tu palpeges.

Gabriel Ferrater
Les dones i els dies