dimarts, 21 de setembre del 2010

Tengo




Tengo en mis ovarios
semillas,
poemas sin empezar,
llantos y risas congelados.

Quisiera poder visitar
esos enormes almacenes
diminutos,
conocer los hijos
que nunca tendré;
pedirles perdón
a través de la sangre.


Gioconda Belli

1 comentari:

Natxo ha dit...

Com sempre genial plasmant amb paraules somnis que tothom ha tingut, però de vegades no som ni conscients d'haver-los tingut.

afortunadament, les últimes vegades, i esperem que sempre més, la sang no et fa tant de mal.

 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons