Desconsol sense tu

Enyoro el teu somriure
i l’olor del teu cos
però, en canvi, ets tant en mi
que et visc sense viure’t.

Tot és molt estrany.
Visc pendent del moment
de tornar-te a veure.
Sé que el proper instant
apareixeràs content
i ens abraçarem.

El temps pot ser tan relatiu...

Tot ho faig per tu
-que no hi ets-
i encadeno els records
per disfressar-me de Nosaltres.

Dins meu no hi ha buit possible
perquè tu vius a cada racó.
M’il·lumino amb la teva essència
i ploro amb desconsol sense tu.


Raquel Riba i Raja 13 de juliol de 2010

Jo hi vaig ser

Quantes vegades hauré sentit dir a les persones de l'edat dels meus pares jo hi vaig ser amb un orgull immens?

Doncs bé, jo també podré dir als meus fills que hi vaig ser. Per desgràcia, és clar, m'ha tocat ser-hi. Tant de bo ja hagués hagut prou amb una vegada, però es veu que no. Queda ben clar que l'opresor segueix sent el mateix, i que mentre hi hagi persones a dalt de tot que vetllin per la unitat d'una farsa, les coses no canviaran i seguirem per sempre de bracet del nostre torturador per parar l'altra galta quan faci falta.

Deixeu-me dubtar que a la pràctica serveixi de massa el milió i mig de persones que ahir vam dir JA N'HI HA PROU! Sí, va ser tot un èxit, etc etc, però els qui manen seguiran sent els mateixos i seguiran vetllant perquè el seu cul segueixi en el seu lloc de treball. No oblidem que les eleccions estan aquí al costat. Però no ens enganyem, no crec que aquest sigui el motiu pel qual no lluitin pels nostres drets com a poble i com a nació. Sempre hi ha massa interessos per totes les parts i això fa que es parli molt i no es faci res. Només cal veure la que van liar pel lema de la manifestació. Vergonyós és poc. Si per la cosa més absurda hi ha tants problemes, no m'estranya que cada vegada anem més enrere.
I sí, SOM UNA NACIÓ. Que quedi ben clar. No ho diem pas nosaltres perquè ens ve de gust, sinó perquè la història així ho demostra.

Just el dia abans de la manifestació va sortir la lletra petita de la sentència. Mentre l'escoltava se'm regirava tot per dins. Semblen paraules tretes d'una altra època. Es torna a demostrar que amb paraules i anant de bona persona pel món no solucionarem res. És trist que l'única sortida possible sigui "trencar la unitat d'Espanya" a la força. Però ja és ben cert el que es diu: la llibertat no es demana, es pren. Perquè com a poble tenim el dret de triar el nostre futur i de decidir per nosaltres mateixos cap a on volem anar. I ningú de fora no hauria de poder privar-nos d'aquesta llibertat.

M'agradarà veure com acaba tot això i, sobretot, què faran els polítics que ens representen per aconseguir el que és nostre. Recordeu que l'Estatut va ser triat pel poble català i cap TC (que per mi de constitucional no té res) pot impedir que es porti a terme el que un poble ha triat democràticament i legitima.

Per què sempre hi ha algú que diu l'última i mai no som nosaltres?

Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans

Des de l’Institut d’Estudis Catalans ens arriba aquesta declaració.
Extret d'aquí.

Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans
a propòsit de la Sentència del Tribunal Constitucional
sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya

L’Institut d’Estudis Catalans, acadèmia nacional de les ciències i les humanitats, entén que és políticament insòlit i inadmissible que el Tribunal Constitucional s’atorgui el dret de decidir sobre la constitucionalitat de l’Estatut d’autonomia de Catalunya menyspreant la decisió del poble de Catalunya, el qual, en plebiscitar l’Estatut, li va conferir un caràcter constituent per al territori de Catalunya.

Altrament, l’Institut d’Estudis Catalans considera que la Sentència del Tribunal
Constitucional sobre l’Estatut, pel que fa al concepte de nació, el tractament i l’abast de l’oficialitat de la llengua catalana, del dret civil de Catalunya i dels drets històrics i lingüístics del poble de Catalunya, entre altres qüestions, vulnera greument la voluntat popular expressada en referèndum. Aquesta resolució posa de manifest un retrocés democràtic que es pot traduir en conseqüències inacceptables per al desenvolupament de la vida política, econòmica, social i cultural de Catalunya.

Catalunya, com a poble mil·lenari, s’ha reconegut com una nació i, per tant, és
subjecte de drets col·lectius establerts internacionalment (Carta de les Nacions Unides i pactes internacionals dels drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de les Nacions Unides) i té el dret inalienable, previ a la Constitució espanyola, de configurar l’àmbit jurídic de la seva llengua i la seva cultura, la seva economia o la seva societat.

Sens perjudici d’analitzar més a fons el contingut íntegre de la Sentència del Tribunal Constitucional pel que fa a altres àmbits, com ara el dret, l’economia, determinades competències i símbols nacionals, l’Institut d’Estudis Catalans, acadèmia de la llengua catalana, rebutja qualsevol acte que limiti l’eficàcia dels drets lingüístics individuals i col·lectius i rebaixi l’ús preferent que el català, com a llengua oficial i pròpia, ha de tenir davant de totes les administracions públiques i els mitjans de comunicació públics.

L’Institut d’Estudis Catalans expressa el seu rebuig més enèrgic davant la resolució del Tribunal Constitucional, que desnaturalitza l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i crida la ciutadania a defensar cívicament i amb tota la fermesa el dret del poble català a decidir democràticament el seu futur.

Barcelona, 30 de juny de 2010

Colga'm, vent, sepulta'm

Oh, colga'm, vent, sepulta'm!
Els meus parents no han arribat.
Damunt meu el vespre errabund
i l'alè de la terra en calma.

Igual que tu, era jo lliure,
i allò que més volia era viure.
I mira't bé el meu fred cadàver, vent,
ningú m'ajuntarà les mans.

Fes que la negra ferida es tanqui
de la vespral fosca a l'empara,
i a la blavosa boira ordena-li
que salms llegeixi damunt meu.

Per tal que pugui retirar-me, sola,
fàcilment cap al darrer son,
amb l'esvelt càrex remoreja, clama
per la primavera, la meva primavera.

Anna Akhmàtova, desembre de 1909, Kíev.

Traducció de Jaume Creus

Errades en Català

Ja fa temps que tinc pensat començar una nova secció en aquest bloc.
La veritat és que és prou interessant com per fer un bloc només d'aquest tema, però per mandra i comoditat el faré des d'aquest.

La temàtica és ben clara: errades ortogràfiques en Català. Ja fa massa temps que veig errades importants a cartells, rètols, bosses, llibres, televisió, premsa, etc. Més d'una vegada m'he vist obligada a fer fotos per poder ensenyar-ho o presentar una queixa formal, ja que la majoria de vegades no és un particular d'un establiment que escriu el rètol, sinó que és l'ajuntament de la ciutat o poble. Encara no he presentat cap queixa, però crec que ho hauria (hauríem) de fer.

Sóc conscient que jo mateixa cometo errades, però si una cosa faig cada dia és buscar tot allò que em crea dubtes. Penso i crec fermament, que la llengua pròpia s'ha de cuidar i mimar, i una de les maneres és aprendre-la dia a dia. Per a mi és un plaer descobrir paraules i expressions noves. Personalment m'emprenya que la gent descuidi el seu idioma i no li doni ni una mica d'importància. Evidentment tothom té les seves prioritats a la vida, però tots necessitem comunicar-nos i és lamentable que molts joves d'avui en dia no sàpiguen escriure bé (no vull parlar dels grans perquè tots sabem de quina època venim i que, per desgràcia, la majoria de persones de 50-60 anys no van tenir la sort d'aprendre el Català a les escoles).

Així que aquest nou apartat és una crítica als catalans i a les institucions que descuren el seu idioma. També desitjo que serveixi com a aprenentatge a aquelles persones que per motius x no hagin pogut aprendre l'idioma com cal.

Avui us presento un panell informatiu que hi ha a la plaça Tetuan en direcció Badalona en motiu de les obres del Passeig de Sant Joan.



L'error està a la paraula Tetuán. En Català les paraules agudes -com Tetuan- s'accentuen si acaben en

-vocal
-en, in
- vocal + s

Així que la paraula Tetuan no ha de dur accent.

Al veure la foto se m'ha despertat un dubte: És Arc de Triomf o Arc DEL Triomf? Jo sempre he dit i sentit Arc DE Triomf.

Hores bruixes

De sobte m'he oblidat de tot.

El so dels petards es tornava silenci.
Un silenci buit i opac.

Com pot ser tan incolor un pensament?

Podia tocar el límit amb els dits
i seguir sense creure el que era.

Tot això cal, realment?

Diuen que avui he de sortir
per espantar les bruixes.

Les que em guien?

La incertesa sí que fa por.
Pobres bruixes...

Avui sortiré a espantar els dubtes.
I demà, renaixeré.


Raquel Riba

Per tu retorno d'un exili vell

Maria Mercè Marçal va escriure el poema Per tu retorno d'un exili vell que podem escoltar de la veu de Marina Rossell al cd 14 poemes 14 cançons, amb 14 poemes de la poetessa musicats.

Aquesta és una de les cançons que més m'agraden del cd.
I al llegir lentament el poema t'adones de tota la riquesa que ens va deixar la Marçal. Una delícia i meravella.


Per tu retorno d'un exili vell
com si tornés d'enlloc. I alhora et sé
terra natal, antiga claror meva,
i l'indret on la culpa es feia carn.

Retorno en tu, per tu, a l'espai cec
d'on vaig fugir sense poder oblidar;
desig sense remei, ferida arrel
arrapada, clavada cos endins.

Per tu retorno d'un exili vell,
refugi contra tu, des d'on trair
la primera abraçada i on triar,
des de l'enyor, l'escanyall d'unes mans.

Retorno en tu, per tu, al vell jutjat
sense horari ni nom, fosa en la pell
dels teus camins que em coneixen la pell,
closa en els ulls que ja gosen fitar
el teu esguard, com si tornés d'enlloc.

Maria Mercè Marçal

Actualització 19 de febrer de 2012:

He trobat la cançó al youtube. Espero que us agradi.

Trapezista

Em gronxo sobre les paraules
que mai no vaig arribar a dir-te
-perquè no les sabia-.
Ara que ja no te les podré dir mai
em surten ben clares i les escric.
La teva mort
-sí, ets mort. Mort-
em va deixar adolorida
fins al punt de no aprendre a sobreviure.
Ara encara m'arrossego pels racons
buscant els teus llavis
per robar-te els petons.
He deixat de gronxar-me
i ara sóc trapezista.
Des d'aquí, l'abisme és infinit.
Jo sóc ben alt i tu,
tu toques de peus a terra i em mires.
Estiro els braços per tocar-te
i abraçar-te una última vegada,
però no t'esforces per tenir-me.
El pitjor és viure entre els dos móns:
viure o morir; o tu.
Sempre seràs la meva única opció.
Si tu és la mort,
que se m'emporti al capvespre
per començar la nit junts.
I tornarem a entortolligar-nos
mentre ens desfem a carícies
i ens mirem amb la intensitat d'una vida.
Serem morts i serem feliços
perquè estarem junts fins l'eternitat.

Raquel Riba i Raja, 2 de juny de 2010

Somnis

foto per Raquel Riba i Raja

Fa una estona he somniat que escrivia això:

Puc restar així

sense que cap mot pertorbi l'aire d'aquesta habitació

i només sentir el gust agredolç

de les teves palmes.

Raquel Riba, 30 de maig de 2010

És la primera vegada que sóc capaç de recordar el que he somniat amb tanta claredat. Curiós.

Versots

A la foto, el Natxo cremant el ceptrot. Foto pel Joan Andreu Ramis

Dissabte passat vam celebrar el 16è aniversari de la colla Diables de Les Corts. En motiu d'aquesta celebració vam escriure els versots que trobareu a continuació.

Aquí hi trobareu una crònica on podreu escoltar a membres de la colla explicant com s'organitza i es viu un acte com aquest. També podreu gaudir d'una part dels versots a la veu del Natxo.

Versots Diables de Les Corts 2010

Benvinguts a Les Corts, cabronasses i cabronassos.
A celebrar el 16è aniversari us hem convidat,
ara us explicarem quatre coses que ens toquen els nassos
i veureu com el barri en surt ben cremat !

Des que els del districte han canviat
tot el casal està regirat,
fins la direcció han usurpat
per un trist sobre mal tancat.

I és que no només sabem fer foc i tocar els tabals,
sinó que els diables som multifuncionals:
toquem, cremem
i el dia de la dona reivindiquem.

Si una cosa hem demostrat
és que els nostres espectacles ningú prohibirà.
No juguis amb el gran satanàs
i si vols foc, el tindràs!

Estem farts de demanar permís
per menjar la nostra part del pastís.
No ens infleu més els collons
que amb tabals i forques us farem la guerra a tots !

I del nostre batlle què en direu,
que és un pensador?
Una nova Diagonal mamareu
perquè els polítics són uns dictadors!

Gràcies per venir a la nostra festa brutal
malgrat ens hagués agradat fer una bacanal.
Com que tenim un temps una mica esquimal
farem de Les Corts un barri infernal.

Que cremi Les Corts !

L'embaràs o La infanticida

foto per Raquel Riba i Raja

Avui sento com neix un plor al centre de l'estómac.
Sento com s'apodera, a poc a poc, de tot l'espai.
Va creixent dins meu mentre els òrgans s'aixafen
s'aixafen i s'assequen com panses,
i jo vaig omplint-me de crits feréstecs i silenciosos.

Estic embarassada de llàgrimes cristal·litzades
que a cada moviment se'm claven com espines.
Vull tallar el cordó umbilical que em lliga a aquest patiment
i deslliurar-me per sempre d'aquesta angoixa.

Aquest vespre quan sigui ben plena
sentiré com em puja pel coll una massa espessa
i, després d'uns moviments poc assajats,
donaré a llum a aquest plor que em turmenta
i el deixaré morir.

Raquel Riba i Raja, 17 de Maig de 2010

El so de la mirada

foto per Raquel Riba i Raja

Recordo aquell dia
que després de dinar
vaig tenir la necessitat d'estirar-me.
Em vaig adormir profundament
i tu no gosaves despertar-me.
Al cap d'una hora,
vas entrar a la teva habitació
i, assegut al llit,
te'm vas quedar mirant fixament i tendra
com si aquella imatge relaxada
s'hagués de fondre en qualsevol moment.
Potser perquè vaig sentir la teva mirada
al cap de poc vaig obrir els ulls
i et vaig trobar en la foscor observant-me
amb una cara d'amor i dolçor
difícil d'explicar.
En aquell moment et vaig estimar encara més
-si és possible-
i una pau interior se'm va escampar pel cos
per saber que sempre tindria la sort
de tenir-te cuidant-me i vivint-me
fins quan jo no hi fos del tot.

Raquel Riba i Raja, 12 de maig de 2010

L'exiliat

foto per Raquel Riba i Raja

M'imagino els llargs exilis de tantíssima gent, fora de casa, lluny de tot i el més greu, amb la incertesa de saber si tornaràs mai a veure els teus, la teva casa. Com a la foto, per molt fosc que veiem el camí, sempre trobarem una sortida clara. Només ho hem de provar -fins a l'infinit.

Així que pugui tornaré, germans,

perquè de fet us enyoro.

Ara visc a l'exili i tafanejo

tots els llibres.

No pot ser que el camí

s'hagi esborrat per sempre.

És dur de viure sol

i sempre em dic

que no hem de pensar en la mort,

que no hem de voler pensar en la mort,

per tal que mai no arribem a disfressar-nos

amb un hàbit de discreta resignació.

L'esperança és el do dels qui sofreixen.

Miquel Martí i Pol

La follia m'enterbolia els sentits

foto per Raquel Riba i Raja

La follia m’enterbolia els sentits
com la daga que sega les vides.
Els ocells lliures queien morts
des dels arbres que es removien per dintre.
Els camps de blat, infinits, arribaven al Sol
que els colgava de la llum d’heretgies.
I em devorava, com animal perdut,
per la saba dels carrers sense sortida.


Raquel Riba i Raja, 5 de maig de 2010

Deixa la parla

foto per Raquel Riba i Raja

El teu conhort

no m'apaivaga el dolor.

Però els teus ulls glaucs,

finíssims, d'extrema tendresa,

em lliuren del patiment acumulat.

La teva mirada és la claror

per on veig els horitzons embellits.

Deixa la parla i mira'm

i omple'm l'ànima

del confort de les paraules

que et neixen del fons cristal·lí.

Raquel Riba i Raja, 5 de maig de 2010

Tot té un gest de retorn

foto per Raquel Riba i Raja

Tot té un gest de retorn quan parlo d'estimar-te

i em fa ressò la pluja i la mar tan llunyana.

D'aigua recent les mans i els ulls i tot. Voldria

purificar el silenci amb un sol gest i ungir

secretament de llum els horitzons més íntims.

Llavors fóra el poema; i un enfilall de coses

no sabudes encara: gavines i silenci,

i els teus ulls i silenci, i la tarda, concreta,

pensant-se novament en tot, i jo i l'espai

en una desigual recerca de colomes,

i el prodigi només pressentit del teu cos

fet vent i tarda i llum a les mans tremoloses.

Miquel Martí i Pol

Sant Jordi

Bonic dia de Sant Jordi. Gràcies per entendre tan bé els encàrrecs del cavaller. :) A les fotos falta la rosa que em va regalar el Natxo. Encara no he tingut temps de fer-li el book!

Llegeixo versos
als pètals d’una rosa...

Acluco els ulls i inspiro
la immensitat
d’un sentiment de poble
i d’identitat.

I penso
com en sóc d’afortunada
per ser dona i catalana
i estar tan ben arrelada
a la terra del meu país,

que m’esclata cofoi
a totes les contrades
i gaudeix feliç
de la pàtria encomanada.


Raquel Riba i Raja, 23 d’abril de 2010

Em sento tendra

Em sento tendra.
La remor dels dies càlids
amb les teves paraules.
Visc vestida dels batecs,
incontrolables,
de l’esfera del Nosaltres.
Tenyeixo el vent
amb l’escuma dels besos
que s’escapen per les mans.

Raquel Riba i Raja, 21 de març de 2010

Cap cot

Tinc les mans plenes de llàgrimes
i un profund sentiment de pèrdua.
Sóc cap cot i plor viu.
Tinc els ulls de vidre entelat
que regalima records.
El pols al front m’espetega
i em pressiona els ulls.
Tot està cobert d’un tel d’aigua
i no diferencio record de realitat.
Les imatges que em surten
estan tan vives i mortes com jo.
Els sanglots no em deixen sentir
que la vida dóna voltes
i jo les he de fer amb ella.
Sóc un riu de futures rialles,
una mar de tristor somorta;
foscor, pèrdua, plor i pena.

Raquel Riba, 6 d’abril de 2010

Som mort

foto per Raquel Riba i Raja

Som mort.
Des del moment
de ser un cúmul de cèl·lules,
quan encara no som,
fins que naixem,
ens creem per destruir-nos.
Després, tot està pensat
per deixar d’existir.

La vida tan sols és
el camí que ens porta a la fi.

Raquel Riba, 6 d’Abril 2010