Jo hi vaig ser

Quantes vegades hauré sentit dir a les persones de l'edat dels meus pares jo hi vaig ser amb un orgull immens?

Doncs bé, jo també podré dir als meus fills que hi vaig ser. Per desgràcia, és clar, m'ha tocat ser-hi. Tant de bo ja hagués hagut prou amb una vegada, però es veu que no. Queda ben clar que l'opresor segueix sent el mateix, i que mentre hi hagi persones a dalt de tot que vetllin per la unitat d'una farsa, les coses no canviaran i seguirem per sempre de bracet del nostre torturador per parar l'altra galta quan faci falta.

Deixeu-me dubtar que a la pràctica serveixi de massa el milió i mig de persones que ahir vam dir JA N'HI HA PROU! Sí, va ser tot un èxit, etc etc, però els qui manen seguiran sent els mateixos i seguiran vetllant perquè el seu cul segueixi en el seu lloc de treball. No oblidem que les eleccions estan aquí al costat. Però no ens enganyem, no crec que aquest sigui el motiu pel qual no lluitin pels nostres drets com a poble i com a nació. Sempre hi ha massa interessos per totes les parts i això fa que es parli molt i no es faci res. Només cal veure la que van liar pel lema de la manifestació. Vergonyós és poc. Si per la cosa més absurda hi ha tants problemes, no m'estranya que cada vegada anem més enrere.
I sí, SOM UNA NACIÓ. Que quedi ben clar. No ho diem pas nosaltres perquè ens ve de gust, sinó perquè la història així ho demostra.

Just el dia abans de la manifestació va sortir la lletra petita de la sentència. Mentre l'escoltava se'm regirava tot per dins. Semblen paraules tretes d'una altra època. Es torna a demostrar que amb paraules i anant de bona persona pel món no solucionarem res. És trist que l'única sortida possible sigui "trencar la unitat d'Espanya" a la força. Però ja és ben cert el que es diu: la llibertat no es demana, es pren. Perquè com a poble tenim el dret de triar el nostre futur i de decidir per nosaltres mateixos cap a on volem anar. I ningú de fora no hauria de poder privar-nos d'aquesta llibertat.

M'agradarà veure com acaba tot això i, sobretot, què faran els polítics que ens representen per aconseguir el que és nostre. Recordeu que l'Estatut va ser triat pel poble català i cap TC (que per mi de constitucional no té res) pot impedir que es porti a terme el que un poble ha triat democràticament i legitima.

Per què sempre hi ha algú que diu l'última i mai no som nosaltres?