foto per Raquel Riba i Raja
Avui sento com neix un plor al centre de l'estómac.
Sento com s'apodera, a poc a poc, de tot l'espai.
Va creixent dins meu mentre els òrgans s'aixafen
s'aixafen i s'assequen com panses,
i jo vaig omplint-me de crits feréstecs i silenciosos.
Estic embarassada de llàgrimes cristal·litzades
que a cada moviment se'm claven com espines.
Vull tallar el cordó umbilical que em lliga a aquest patiment
i deslliurar-me per sempre d'aquesta angoixa.
Aquest vespre quan sigui ben plena
sentiré com em puja pel coll una massa espessa
i, després d'uns moviments poc assajats,
donaré a llum a aquest plor que em turmenta
i el deixaré morir.
Raquel Riba i Raja, 17 de Maig de 2010
Sento com s'apodera, a poc a poc, de tot l'espai.
Va creixent dins meu mentre els òrgans s'aixafen
s'aixafen i s'assequen com panses,
i jo vaig omplint-me de crits feréstecs i silenciosos.
Estic embarassada de llàgrimes cristal·litzades
que a cada moviment se'm claven com espines.
Vull tallar el cordó umbilical que em lliga a aquest patiment
i deslliurar-me per sempre d'aquesta angoixa.
Aquest vespre quan sigui ben plena
sentiré com em puja pel coll una massa espessa
i, després d'uns moviments poc assajats,
donaré a llum a aquest plor que em turmenta
i el deixaré morir.
Raquel Riba i Raja, 17 de Maig de 2010
8 comentaris:
Quina foscor d'embaràs, quina cruesa de sentiments.
Quin patiment...
Què bo el text!
De fet, es pot interpretar de dues maneres(almenys):
1. Amb el sentit que ho he escrit: ganes de plorar (per resumir). El final és positiu: treus el plor fora i el deixes morir, és a dir, que acabes amb el patiment.
2. Després m'he adonat que es podia "malinterpretar" com un embaràs típic i no la gestació d'un dolor psicològic. Tot i que l'última estrofa penso que es veu clara la meva idea inicial.
Però la gràcia de la poesia és que cadascú ho interpreti com li vingui de gust, i si un mateix text es pot interpretar de diferents maneres, millor.
:)
Gràcies.
Aquesta riellenca foto em sona...
Sí, aquesta és una de les virtuts de la poesia.
Tot i que acaba "feliçment" amb el moment del plor, el trauma lector previ és considerable, ja que aconsegueixes que el patiment es transmeti a qui ho llegeix.
Enhorabona
M'he quedat traumatitzada, sobre tot quan he arribat a la massa espesa que puja pel coll. He sentit l'ofec, com quan estic molt encostipada i no puc respirar.
Molt bo!!
Patrícia
Ostres! No coneixia aquesta capacitat meva de traumatitzar i transmetre tant a través de les paraules.
Gràcies Patrícia!
I la provocació d’un vòmit, no és possible?
Pot ser una altra interpretació.
Com vaig dir, que cadascú li trobi el seu sentit. Aquí està la gràcia.
És també molt interessant la idea que sigui un vòmit, especialment en aquells dies que un es troba molt malament i passa molta estona notant com es gesta aquest moment.
Publica un comentari a l'entrada