foto per Raquel Riba i RajaRecordo aquell dia
que després de dinar
vaig tenir la necessitat d'estirar-me.
Em vaig adormir profundament
i tu no gosaves despertar-me.
Al cap d'una hora,
vas entrar a la teva habitació
i, assegut al llit,
te'm vas quedar mirant fixament i tendra
com si aquella imatge relaxada
s'hagués de fondre en qualsevol moment.
Potser perquè vaig sentir la teva mirada
al cap de poc vaig obrir els ulls
i et vaig trobar en la foscor observant-me
amb una cara d'amor i dolçor
difícil d'explicar.
En aquell moment et vaig estimar encara més
-si és possible-
i una pau interior se'm va escampar pel cos
per saber que sempre tindria la sort
de tenir-te cuidant-me i vivint-me
fins quan jo no hi fos del tot.
Raquel Riba i Raja, 12 de maig de 2010
4 comentaris:
Ja saps que em vas deixar sense gairebé paraules al llegir el text.
És meravellós poder viure't a cada instant i poder gaudir de veure't i viure't dormint.
És el silenci de la pau...
:)
Gràcies
Raquel
La dolça contemplació dels enamorats
^_^
Patrícia
i una pau interior se'm va escampar pel cos
per saber que sempre tindria la sort
de tenir-te cuidant-me i vivint-me
fins quan jo no hi fos del tot.
Raquel, aconsegueixes una sublimació de l'esperit humà amb els teus versos.
Publica un comentari a l'entrada