A fora plou

A fora plou
i per dins m'inunda la pena.
Brolla l'aigua salada del meu cos
lliure com no ho sóc jo.

A fora plou
i el so de la pluja
marca el compàs del meu plor.

Asseguda
deixo caure les llàgrimes
en silenci
mentre els trons retrunyen de molt lluny.

Inspiro fort
l'aire fred de la tempesta
que m'obre els narius
per colpejar-me de realitat.

Amb les mans humides
vull dibuixar al vidre entelat,
però els braços em pesen,
els ulls no hi veuen
i el cos cansat se'm replega
fins que el cap cau a la finestra.

A fora encara plou
i, a dins, un núvol fosc
m'abraça tot el cor.

Raquel Riba i Raja, 9 de juny de 2020