mentre m'abraona la teva presència.
M'encanta la teva olor.
Vull menjar-me-la lentament,
assaborint
cada petita onada de record.
No hi ha feres a la teva pell:
fas olor a tendresa.
Més aviat hi ha petxines o estrelles marines.
La salabror m'endinsa
al plec de la teva engonal
i a l'aixella.
No hi ha esguard més calent
que les valls del teu cos.
Tinc una urgència de flaire
i així que t'inspiro
el meu jo es relaxa.
Vull viure en la teva olor.
Raquel Riba i Raja, 31 d'agost de 2011
2 comentaris:
Tens la capacitat d'aconseguir que les paraules pintin els camins de la vida amb la bellesa infinita del gaudi.
Buf! Quina escalforeta!!!
Publica un comentari a l'entrada