Em gronxo sobre les paraules
que mai no vaig arribar a dir-te
-perquè no les sabia-.
Ara que ja no te les podré dir mai
em surten ben clares i les escric.
La teva mort
-sí, ets mort. Mort-
em va deixar adolorida
fins al punt de no aprendre a sobreviure.
Ara encara m'arrossego pels racons
buscant els teus llavis
per robar-te els petons.
He deixat de gronxar-me
i ara sóc trapezista.
Des d'aquí, l'abisme és infinit.
Jo sóc ben alt i tu,
tu toques de peus a terra i em mires.
Estiro els braços per tocar-te
i abraçar-te una última vegada,
però no t'esforces per tenir-me.
El pitjor és viure entre els dos móns:
viure o morir; o tu.
Sempre seràs la meva única opció.
Si tu és la mort,
que se m'emporti al capvespre
per començar la nit junts.
I tornarem a entortolligar-nos
mentre ens desfem a carícies
i ens mirem amb la intensitat d'una vida.
Serem morts i serem feliços
perquè estarem junts fins l'eternitat.
Raquel Riba i Raja, 2 de juny de 2010
6 comentaris:
Trobo que és un poema magnífic. Aquest desig de necessitat d'estimar més enllà de la mort està perfectament representat.
cito:
El pitjor és viure entre els dos móns:
viure o morir; o tu.
Sempre seràs la meva única opció.
SUBLIM!
P.S.: quins bons records transporta la fotografia...
Els trapezistes necessiten algú que els recolli quan es llencen al buit. Unes mans segures que els acompanyen en el seu balanceig.
sensa paraules un poema magnific.
Mercè
Què bonic Raquel,
"viure o morir; o tu."
Veig algú surant en silenci en l'espai, dalt d'un trapezi, envoltat de nit.
Quines imatges!
Gràcies a tots.
La veritat és que el vers
"viure o morir; o tu"
m'ha fet pensar molt a partir dels vostres comentaris i encara hi penso... Crec que té un valor molt més profund del que li vaig sber veure a primer cop d'ull i encara l'he d'acabar de descobrir. Sovint escric paraules sense pensar-les massa, i vosaltres sou els qui em feu reflexionar sobre el que escric.
Així que gràcies!
Tal vegada això sigui l'art, aquest instant quan el públic interacciona amb l'obra d'art i se la fa seva o fins i tot la modela creant una nova obra.
I l'instant en que aquestes noves versions arriben a l'autora fan que l'antiga esdevingui nova als propis ulls creadors sigui el cim d'aquest procés.
Publica un comentari a l'entrada