Oh, colga'm, vent, sepulta'm!
Els meus parents no han arribat.
Damunt meu el vespre errabund
i l'alè de la terra en calma.
Igual que tu, era jo lliure,
i allò que més volia era viure.
I mira't bé el meu fred cadàver, vent,
ningú m'ajuntarà les mans.
Fes que la negra ferida es tanqui
de la vespral fosca a l'empara,
i a la blavosa boira ordena-li
que salms llegeixi damunt meu.
Per tal que pugui retirar-me, sola,
fàcilment cap al darrer son,
amb l'esvelt càrex remoreja, clama
per la primavera, la meva primavera.
Anna Akhmàtova, desembre de 1909, Kíev.
Traducció de Jaume Creus
El present és un regal
Fa 9 mesos
2 comentaris:
D'un sentiment profund i punyent. M'ha agradat molt. Moltíssim!!
Patrícia
Quan vaig llegir la selecció de poemes d'ella i de Tsevetàieva ja em varen impressionar.
Crec que vares rebre un molt bon regal.
Poden ésser unes traduccions difícils, però el missatge, i la forma, són colpidorament molt bons.
Publica un comentari a l'entrada