És normal que quan diem qui és el meu padrí (que em porta 4 anys) tothom pensi que estem prenent el pèl, però no és així. Després de molts anys sense que el meu padrí de bateig oficial faci la seva feina i no en sàpiga absolutament res, ara fa dos anys vaig triar jo soleta qui volia que fos el meu padrí i vaig triar l'Aleix, que era el meu padrí de foc(dins la colla de diables).
Per sort ell va estar encantat des del primer moment(no crec que oblidem el moment que li vaig preguntar si volia fer-me de padrí de mona) i al mateix dia vam fer un bateig simbòlic en una piscina de L'Estartit oficiat pel Natxo.
Penso que tinc molta sort d'haver pogut triar el meu padrí ja que és d'aquelles coses que ja et vénen assignades des que neixes, com el nom. Qui millor que tu per saber qui vols?
Ja que dilluns és dilluns de Pasqua i que per motius tècnics no podíem esperar tants dies, ahir va arribar la mona de la mà del padrinet. A més a més, va venir acompanyada del segon llibre de la saga Els fills de la Terra: La vall dels cavalls. El primer llibre també me'l va regalar ell pel meu aniversari i vist l'èxit que ha tingut -realment és boníssim!- el segon havia d'arribar. Així potser arriben tots... :P
La mona està boníssima! De pa de pessic amb melmelada de maduixa i cobertura de xocolata amb fideus de colors. OH! llàstima que s'acabi...
Em va fer moltíssima il·lusió! Moltes gràcies per tot. :)
P.S: el que vaig prometre, ho faré: no començaré el llibre fins que acabi exàmens parcials... (per què ho hauria de dir? jo...)
3 comentaris:
Un bateig a una piscina de l'Estartit? Un padrí que és un diable? Ejem, ejem. Algú dubtava que la vida fos surrealista?
Una abraçada!
Ho vares prometre perquè sabies que ho havies de fer; i perquè així serà partícip d'un altre regal.
La veritat és que la vida, com diu la Patrícia, pot ésser surrealista; i aquell bateig ho va ésser.
La veritat és que vares saber triar molt bé: tens com a padrí una persona formidable.
la vall dels cavalls! ueeeee!!!
Publica un comentari a l'entrada