Raquel, tinc gana, tinc gana, tinc gana. Falta molt per sopar?
No ho veig clar això de la neu...
...però si tinc set l'hauré de trepitjar...
Recordo el primer moment.
Eres una boleta de pèl blanc
amb taquetes marrons a la panxa.
I les primeres preguntes:
-Quan sigui gran encara les tindrà?
Recordo 15 anys d’aprenentatge.
Has estat la millor escola
dels valors que molts no entendran mai.
Recordo els jocs, la muntanya, la casa.
La teva cara i la teva mirada fixa
mentre menjava iogurts.
La teva afició per passar
per sota les cames mentre dinàvem
amb la consegüent raspatllada de pantalons
que ja eren una capa blanca
que tant costarà de marxar.
Recordo com em prenies el pèl
perquè t’obrís el terrat
i com m’ha agradat sempre
deixar-me’l prendre.
Que tant era si estava estudiant
o mirant la tele,
si tu volies carícies
només et calia fer aquella carona tendra.
Recordo les llargues converses
que només entenia jo.
De fet, puc dir que he viscut sempre amb tu.
15 anys dels 21 que tinc,
per això era com si fossis
el meu germà petit.
I amb això penso que ja està tot dit.
Ara que has tancat el cercle
només puc recordar-te i somriure
per haver viscut amb tanta alegria
i saber que sempre et portaré amb mi
perquè ets el gos de la meva vida.
Gràcies, Pug.
Raquel Riba, 6 abril 2010
Eres una boleta de pèl blanc
amb taquetes marrons a la panxa.
I les primeres preguntes:
-Quan sigui gran encara les tindrà?
Recordo 15 anys d’aprenentatge.
Has estat la millor escola
dels valors que molts no entendran mai.
Recordo els jocs, la muntanya, la casa.
La teva cara i la teva mirada fixa
mentre menjava iogurts.
La teva afició per passar
per sota les cames mentre dinàvem
amb la consegüent raspatllada de pantalons
que ja eren una capa blanca
que tant costarà de marxar.
Recordo com em prenies el pèl
perquè t’obrís el terrat
i com m’ha agradat sempre
deixar-me’l prendre.
Que tant era si estava estudiant
o mirant la tele,
si tu volies carícies
només et calia fer aquella carona tendra.
Recordo les llargues converses
que només entenia jo.
De fet, puc dir que he viscut sempre amb tu.
15 anys dels 21 que tinc,
per això era com si fossis
el meu germà petit.
I amb això penso que ja està tot dit.
Ara que has tancat el cercle
només puc recordar-te i somriure
per haver viscut amb tanta alegria
i saber que sempre et portaré amb mi
perquè ets el gos de la meva vida.
Gràcies, Pug.
Raquel Riba, 6 abril 2010
6 comentaris:
És dur perdre un ésser estimat.
Era un gos encantador:
http://natxomrtorture.blogspot.com/2010/04/carta-un-company-que-em-bordava.html
Joooooooooooooooo...mira que se'ls arriba a estimar. Pero per lo menys no l'heu hagut de protar al vet, que sempre és dur
Recordo les llargues converses
que només entenia jo
És que ben bé és això, aquesta altra comunicació, invisible, insonora i talment real.
Un petó Raquel i un guau, Pug.
Se'l veu tan maco i tan feliç. El millor regal, l'estimació que ells també ens regalen.
Una abraçada en aquests moments tan tristos
Petonets, Raquel
una abraçada
Gràcies. :_
Raquel
Publica un comentari a l'entrada