Em sento tendra.
La remor dels dies càlids
amb les teves paraules.
Visc vestida dels batecs,
incontrolables,
de l’esfera del Nosaltres.
Tenyeixo el vent
amb l’escuma dels besos
que s’escapen per les mans.
La remor dels dies càlids
amb les teves paraules.
Visc vestida dels batecs,
incontrolables,
de l’esfera del Nosaltres.
Tenyeixo el vent
amb l’escuma dels besos
que s’escapen per les mans.
Raquel Riba i Raja, 21 de març de 2010
10 comentaris:
Hi ha tanta tendresa... M'encanta!
Visc vestida dels batecs
i
Tenyeixo el vent
amb l’escuma dels besos
sublims!
Has posat la "i" entre els cognoms...
Si busques "cognom" a l'Enciclopèdia Catalana, pots trobar, entre moltes altres coses, això:
El costum de la noblesa d'emprar com a cognom els llinatges dels dos progenitors, i sovint també d'ascendents més llunyans, fou imitat per altres classes de la societat catalana (com també de la castellana), concretat en forma de cognom patern seguit de cognom matern i units, generalment, amb la conjunció i (a diferència de Castella).
També he trobat en pdf "Los apellidos catalanes" de Santi Arbós
6. La normalización de los apellidos catalanes:
Entendemos en este caso por normalización la adecuación formal de los apellidos a las normas ortográficas de la lengua catalana vigentes actualmente, derecho que reconoce el artículo 19.1 de la Ley 1/1998, de 7 de enero, de política lingüística:
"los ciudadanos y las ciudadanas de Cataluña tienen derecho al uso de la forma normativamente correcta en catalán de sus nombres y apellidos y a incluir la conjunción i entre los apellidos"
també
La conjunción i como nexo de unión entre los apellidos:
Actualmente basta la petición ante el encargado del Registro Civil para la incorporación de este elemento.
Moltes mercès per aquesta informació, que desconeixia.
A continuació d'un dels fragments del pdf diu on has d'anar i quina documentació necessites perquè contin oficialment i legal els cognoms d'aquesta manera. Entre aquests documents, has de presentar un que afirmi que els teus cognoms són catalans (!!!!!!!!!!!!!!!!). Literalment diu així:
El procedimiento consiste en la presentación en el Registro Civil de la siguiente documentación: documento de identidad, libro de
familia, certificación de que el apellido es catalán y de cual es su grafía correcta emitida por el Institut d'Estudis Catalans, la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya o el Gabinet d'Onomàstica de la Universitat de les Illes Balears, certificado literal de la partida de nacimiento expedido por el Registro Civil
correspondiente siempre que no coincida con el Registro Civil donde se realiza la petición.
Raquel
I com es demostra això:
"afirmi que els teus cognoms són catalans"
?
Jo m'he fet una pregunta molt semblant quan ho he llegit. I immediatament m'ha vingut al cap un full que té la meva àvia de l'origen del cognom del meu avi (Raja) -si no recordo malament provenia de fora de Catalunya, però escrit diferent-. Si estirem tant del fil no sé on anirem a parar!
Trobo més lògic que si ets ciutadà de Catalunya i vols que entre els teus cognoms hi hagi una i, ho puguis fer constar i punt. De la mateixa manera que els pares poden triar quin cognom posar primer o qualsevulla persona pot canviar-se l'ordre d'ells.
Per aquí anava el meu dubte. Mon pare era català d'origens aragonesos (per tant encata el podríem considerar perquè és dins els territoris del Casal de Barcelona), ma mare és andalusa, però crec que entre els seus ascendets, vora (re)besavis podien provenir de terres del País Valencià (fet, llavors que el situaria en el mateix context anterior).
Però com en el teu cas, un tiet meu analitzà un dels meus cognoms i resulta que sembla ésser que Barrau -el cognom de mon pare- seria d'origen alemany; bé hauríem de dir teutó.
Són ganes de complicar-se la vida!!!
P.S.: Així en Montilla pot esdevenir, com ho ha fet, el Molt Honorable President però no podria ésser José Montilla i Aguilera?
M'encanta els jocs de paraules que construeixes, tot el poema una delícia.
Sobre els cognoms sempre m'ha fascinat que estan lliures de qualsevol norma ortogràfica, són expresió pura.
Petons!
Crec que una de les paraules que m'inspira aquest text és dolçor, més enllà de tendresa, òbviament.
I com dius, Magda, els cognoms viuen, aparentment, lliures de normativitzacions, tot i que també s'observen en ells processos històrics personals i col·lectius.
Jo passo d'opinar sobre els cognoms. El poema una meravella. Directe al cor.
Molt bon Sant Jordi!!
Publica un comentari a l'entrada