Vergonyós o De lagartas y lagartijas

Ahir al vespre van celebrar-se les eleccions de la Coordinadora de colles de diables i bestiari de foc de Barcelona. L’acte estava organitzat de la següent manera: presentació de les dues candidatures, preguntes de les colles, votació i recompte.

La primera candidatura que es va exposar va ser la presidida pel Natxo Barrau. Amb l’ajuda d’una presentació feta amb Power Point va anar explicant les motivacions de la candidatura i les raons per les quals hauríem de votar-los. L’actuació va ser impecable. Fins aquí, tot perfecte.

Quan va tocar el torn de l’altra, presidida per la Marga Arregui, en comptes de defensar la seva candidatura i exposar el que volien fer –que era el que s’havia de fer ahir-, van començar a fer un atac directe contra l’antic president i membre de la candidatura rival: el Natxo Barrau.

Van arribar a dir moltíssimes coses per desprestigiar-lo. Directament va ser una batalla a sang freda, amb molta mala llet i de la pitjor manera.

Mai no m’havia trobat amb una situació tan desagradable ni desafortunada. Feia vergonya estar allà assegut escoltant les barbaritats que es van arribar a dir, saber de primera mà com estaven malutilitzant la informació i mentint, i no poder fer-hi res. La de bajanades que vam arribar a escoltar.
Va ser tal l’escomesa que hi va haver alguna persona que va aixecar-se i va sortir a fora per no haver de seguir escoltant unes persones indignes que l’únic que van saber fer, en comptes de defensar amb arguments la seva candidatura, va ser treure tots els draps bruts, fins i tot aquells que ja estaven resolts, per enfonsar la candidatura rival. Això és joc brut. I ja sabem que en el joc brut només val la desinformació i les mentides.
Em va fer recordar aquelles marranejades que tenen els més petits quan volen una cosa i no tenen mitjans per aconseguir-la.

Jo hi vaig assistir com a representant de la meva colla junt a un altre membre d’aquesta i em vaig sentir profundament enganyada i indignada de veure com unes persones que han estat treballant al costat d’una altra (part de la candidatura de la Marga formava part de la junta anterior de Coordinadora presidida pel Natxo Barrau), la foten a parir quan no toca, amb l’única finalitat de fer mal. Nosaltres anàvem allà a escoltar com defensaven els seus arguments i tot el que vam trobar és merda.

Evidentment, aquest fet va provocar que els representants de les colles de diables, bestiari i percussió que estaven presents es crispessin i diguessin la seva, entre d’altres coses, que si tan malament estaven a la junta i des d’un principi, per què no van deixar-la? Per què han esperat fins a l’últim moment per treure-ho? Amb raó es van queixar que tot això no hagi arribat a les colles durant una reunió de Coordinadora i ho treguin de mala manera quan no toca.

Durant tot el procés d’anar a matar, s’ha de dir i felicitar a la candidatura del Natxo que es mantinguessin tan serens i amb una dignitat absoluta. En cap moment van perdre els papers ni van entrar al joc brut que tant havien provocat els altres. Estic convençuda que si hi haguessin entrat, la Marga i companyia haguessin quedat ben emmerdats, tant que potser no sabrien com surtir-se’n, però aquell no era el moment.
Des d’aquí us vull donar l’enhorabona i les gràcies per haver demostrat que els joves sabem com ens hem de comportar davant de la vida, i que els grans perden el nord massa sovint, com es va demostrar ahir.
M’explico, una de les virtuts que van trobar-se els de la Marga és que són gent gran amb experiència. Els del Natxo són molt més joves, però tot i així també tenen anys de rodatge en tot el món del foc.

Resultat: abstenció, vots en blanc i triomf de la candidatura de la por, la de la Marga Arrengui.

El més deplorable va ser que en acabar el recompte de vots i que el Natxo anés a felicitar educadament la Marga, aquesta es va apropar a ell per demanar-li perdó per tot el que havia dit i l’escena que havia organitzat, i oferir-los que si volen poden col·laborar amb ells. Quanta falsetat! Tirar merda sobre una persona que s’ha deixat la pell per l’entitat –segur que amb errors, jo no dic que no-, i després vulgui fer com si res. En canvi, ell va saber estar a l’alçada fins a l’últim moment.

I a mi, molt sincerament, em preocupa el futur de la Coordinadora ara que veig qui la porta. Perquè ahir van deixar ben clar com són de pocavergonyes, irresponsables, de la poca estima que tenen a l’entitat que representen i de quina manera funcionen: trepitjant a qui es posi per davant.
L’entitat és la veritable perjudicada, i espero equivocar-me pel futur de la nostra cultura.

Està clar que sense arguments l’única sortida és crear por, com tantes vegades hem vist fer en aquest país.

Ara el que toca és anar a les reunions i dir la nostra. Ningú ens farà callar el que no ens agrada i hem de vigilar de ben a prop que aquesta colla d’ineptes que ens representa no acabi amb la nostra entitat, perquè la Coordinadora és de totes les colles.

I si algú s'ha ofès, pitjors coses es van dir ahir. Només és la meva opinió de l'espectacle d'ahir al vespre.