Sovint
per tornar al passat
només em cal fixar la vista
en una vella cara coneguda.
Dins la mirada
tantes vivències!
Ningú no pot entendre
la tendresa que em provoca
el color rosat de les teves galtes,
per molts defectes
a primer cop d’ull;
per tantes ganyotes
després de massa temps.
Sempre
hi haurà un punt de tendresa
al rosat de les teves galtes.
Llàstima
que el temps ens hagi fet
només una mirada enrere.
I quants ulls
que no ho saben veure.
Procurarem que els nostres
no perdin la destresa
de veure en el color rosat
tanta tendresa.
per tornar al passat
només em cal fixar la vista
en una vella cara coneguda.
Dins la mirada
tantes vivències!
Ningú no pot entendre
la tendresa que em provoca
el color rosat de les teves galtes,
per molts defectes
a primer cop d’ull;
per tantes ganyotes
després de massa temps.
Sempre
hi haurà un punt de tendresa
al rosat de les teves galtes.
Llàstima
que el temps ens hagi fet
només una mirada enrere.
I quants ulls
que no ho saben veure.
Procurarem que els nostres
no perdin la destresa
de veure en el color rosat
tanta tendresa.
Raquel Riba, 2 de març de 2010
4 comentaris:
Perquè el nostre temps passat és part del nostre temps present en el jo que som ara i en temps futur del jo que serem llavors.
No importa el que pensin la resta, sols importa el que saben les persones implicades.
tendres paraules
M'agrada tanta tendresa. Imagino la cara de la meva mare, per cert.
Molt bonic!!
Patrícia
Molt bé Raquel,
"quants ulls
que no ho saben veure"
"veure en el color rosat
tanta tendresa"
Magnífics pensaments posats en paraules.
Publica un comentari a l'entrada