Com goses despullar-me els sentits?
No pots aparèixer de sobte
i pretendre fer-me la teva nina
de cabells sedosos i rinxolats.
Ara no m’agafis la mà delicadament
ni m’acariciïs la cara amb dolçor.
Que no veus que jo no sóc domesticable?
No provis de treure’m la meva llibertat.
No t’aferris a un somni que mai no es farà realitat.
Esborra’m del teu paradís definitivament.
A mi això no em fa mal però a tu sí,
així que para de torturar-te i sigues feliç.
No pots aparèixer de sobte
i pretendre fer-me la teva nina
de cabells sedosos i rinxolats.
Ara no m’agafis la mà delicadament
ni m’acariciïs la cara amb dolçor.
Que no veus que jo no sóc domesticable?
No provis de treure’m la meva llibertat.
No t’aferris a un somni que mai no es farà realitat.
Esborra’m del teu paradís definitivament.
A mi això no em fa mal però a tu sí,
així que para de torturar-te i sigues feliç.
Raquel Riba, 18 de març de 2010
2 comentaris:
Un text molt bo. Té moments molt intensos. M'agrada molt l'última estrofa; també molt la primera.
No m'agafis la mà delicadament...
Molt expresiu tot el poema.
Publica un comentari a l'entrada