dimarts, 16 de febrer del 2010

El dau

Sospeso amb les mans
el dau de les possibilitats
i el giro i regiro.
Cada número, un camí.

Penso si tirant el dau
podré trobar el meu futur
dibuixat en negre
sobre els números de la vida.

Cavil·lo múltiples possibilitats
entaforades dins d'un cub.
I amb un cop sec
el tiro.

Rodolen els nombres
i el dau s'atura.
Quin camí
m'haurà triat l'atzar?

Miro el meu número
i de cop tot és blanc.
Cap nombre, cap punt.
El meu camí no està triat.

Raquel Riba, 16 de febrer de 2010


3 comentaris:

Magda ha dit...

Ben bé el camí ens el fem nosaltrs, i una mica els altres, i la fortuna...

Actualment l'exposició al CaixaForum de La mirada del artista hi ha una escultura que és una taula de daus, però està com desfigurada, una part més baixa que l'altre, de manera que sembla que els daus s'estan movent.

Una abraçada,

Patricia ha dit...

Quantes vegades m'agradaria poder tirar un dau i saber què passarà.

Natxo ha dit...

No hi camí marcat ni destí prèviament escrit.

El nostre esdevenidor el redactem, construïm, dibuixem a cada passa, a cada alenada... Quina desgràcia si la nostra vida sols fos una representació d'un guió ja escrit d'antuvi.

Al igual que s'afirma que si fóssim l'únic planeta habitat quant d'espai desaprofitat, quanta energia esmerçada en no-res no el destí existís prefixat...

 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons