dimarts, 29 de juny del 2010

Colga'm, vent, sepulta'm

Oh, colga'm, vent, sepulta'm!
Els meus parents no han arribat.
Damunt meu el vespre errabund
i l'alè de la terra en calma.

Igual que tu, era jo lliure,
i allò que més volia era viure.
I mira't bé el meu fred cadàver, vent,
ningú m'ajuntarà les mans.

Fes que la negra ferida es tanqui
de la vespral fosca a l'empara,
i a la blavosa boira ordena-li
que salms llegeixi damunt meu.

Per tal que pugui retirar-me, sola,
fàcilment cap al darrer son,
amb l'esvelt càrex remoreja, clama
per la primavera, la meva primavera.

Anna Akhmàtova, desembre de 1909, Kíev.

Traducció de Jaume Creus

2 comentaris:

Anònim ha dit...

D'un sentiment profund i punyent. M'ha agradat molt. Moltíssim!!

Patrícia

Natxo ha dit...

Quan vaig llegir la selecció de poemes d'ella i de Tsevetàieva ja em varen impressionar.

Crec que vares rebre un molt bon regal.

Poden ésser unes traduccions difícils, però el missatge, i la forma, són colpidorament molt bons.

 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons