Els morts ens parlen
de venjança.
Sentiu com gemega la terra?
Els morts estan de festa!
Reunim-nos tots i cridem ben alt
els cants de llibertat.
Correu que els morts ja vénen.
Agafeu les garlandes i les trompetes.
Que sonin totes les campanes!
Balleu, balleu!
que les bruixes ens acompanyin
en el ritual dels ancestres
i el mort mai no trobi
descans
ni pau
ni llum
ni victòria;
només mort.
[Que no descansis en pau, Don dinosaure mutant]
Raquel Riba i Raja, 16 de gener de 2012
3 comentaris:
Celebrem, celebrem!!!
Ha arribat un moment de celebració i no podem deixar-ho passar!
Gran "homenatge" al mort que feia massa que ho havia d'ésser.
Per saber qui era aquest enllaç
Gràcies per l'enllaç.
Quanta raó silenciada.
He recordat un poema que vaig escriure fent referència a una de les seves màximes sentències, tot i que aquella vegada no anava dirigit a ell.
Publica un comentari a l'entrada