Colga'm, vent, sepulta'm

Oh, colga'm, vent, sepulta'm!
Els meus parents no han arribat.
Damunt meu el vespre errabund
i l'alè de la terra en calma.

Igual que tu, era jo lliure,
i allò que més volia era viure.
I mira't bé el meu fred cadàver, vent,
ningú m'ajuntarà les mans.

Fes que la negra ferida es tanqui
de la vespral fosca a l'empara,
i a la blavosa boira ordena-li
que salms llegeixi damunt meu.

Per tal que pugui retirar-me, sola,
fàcilment cap al darrer son,
amb l'esvelt càrex remoreja, clama
per la primavera, la meva primavera.

Anna Akhmàtova, desembre de 1909, Kíev.

Traducció de Jaume Creus

Errades en Català

Ja fa temps que tinc pensat començar una nova secció en aquest bloc.
La veritat és que és prou interessant com per fer un bloc només d'aquest tema, però per mandra i comoditat el faré des d'aquest.

La temàtica és ben clara: errades ortogràfiques en Català. Ja fa massa temps que veig errades importants a cartells, rètols, bosses, llibres, televisió, premsa, etc. Més d'una vegada m'he vist obligada a fer fotos per poder ensenyar-ho o presentar una queixa formal, ja que la majoria de vegades no és un particular d'un establiment que escriu el rètol, sinó que és l'ajuntament de la ciutat o poble. Encara no he presentat cap queixa, però crec que ho hauria (hauríem) de fer.

Sóc conscient que jo mateixa cometo errades, però si una cosa faig cada dia és buscar tot allò que em crea dubtes. Penso i crec fermament, que la llengua pròpia s'ha de cuidar i mimar, i una de les maneres és aprendre-la dia a dia. Per a mi és un plaer descobrir paraules i expressions noves. Personalment m'emprenya que la gent descuidi el seu idioma i no li doni ni una mica d'importància. Evidentment tothom té les seves prioritats a la vida, però tots necessitem comunicar-nos i és lamentable que molts joves d'avui en dia no sàpiguen escriure bé (no vull parlar dels grans perquè tots sabem de quina època venim i que, per desgràcia, la majoria de persones de 50-60 anys no van tenir la sort d'aprendre el Català a les escoles).

Així que aquest nou apartat és una crítica als catalans i a les institucions que descuren el seu idioma. També desitjo que serveixi com a aprenentatge a aquelles persones que per motius x no hagin pogut aprendre l'idioma com cal.

Avui us presento un panell informatiu que hi ha a la plaça Tetuan en direcció Badalona en motiu de les obres del Passeig de Sant Joan.



L'error està a la paraula Tetuán. En Català les paraules agudes -com Tetuan- s'accentuen si acaben en

-vocal
-en, in
- vocal + s

Així que la paraula Tetuan no ha de dur accent.

Al veure la foto se m'ha despertat un dubte: És Arc de Triomf o Arc DEL Triomf? Jo sempre he dit i sentit Arc DE Triomf.

Hores bruixes

De sobte m'he oblidat de tot.

El so dels petards es tornava silenci.
Un silenci buit i opac.

Com pot ser tan incolor un pensament?

Podia tocar el límit amb els dits
i seguir sense creure el que era.

Tot això cal, realment?

Diuen que avui he de sortir
per espantar les bruixes.

Les que em guien?

La incertesa sí que fa por.
Pobres bruixes...

Avui sortiré a espantar els dubtes.
I demà, renaixeré.


Raquel Riba

Per tu retorno d'un exili vell

Maria Mercè Marçal va escriure el poema Per tu retorno d'un exili vell que podem escoltar de la veu de Marina Rossell al cd 14 poemes 14 cançons, amb 14 poemes de la poetessa musicats.

Aquesta és una de les cançons que més m'agraden del cd.
I al llegir lentament el poema t'adones de tota la riquesa que ens va deixar la Marçal. Una delícia i meravella.


Per tu retorno d'un exili vell
com si tornés d'enlloc. I alhora et sé
terra natal, antiga claror meva,
i l'indret on la culpa es feia carn.

Retorno en tu, per tu, a l'espai cec
d'on vaig fugir sense poder oblidar;
desig sense remei, ferida arrel
arrapada, clavada cos endins.

Per tu retorno d'un exili vell,
refugi contra tu, des d'on trair
la primera abraçada i on triar,
des de l'enyor, l'escanyall d'unes mans.

Retorno en tu, per tu, al vell jutjat
sense horari ni nom, fosa en la pell
dels teus camins que em coneixen la pell,
closa en els ulls que ja gosen fitar
el teu esguard, com si tornés d'enlloc.

Maria Mercè Marçal

Actualització 19 de febrer de 2012:

He trobat la cançó al youtube. Espero que us agradi.

Trapezista

Em gronxo sobre les paraules
que mai no vaig arribar a dir-te
-perquè no les sabia-.
Ara que ja no te les podré dir mai
em surten ben clares i les escric.
La teva mort
-sí, ets mort. Mort-
em va deixar adolorida
fins al punt de no aprendre a sobreviure.
Ara encara m'arrossego pels racons
buscant els teus llavis
per robar-te els petons.
He deixat de gronxar-me
i ara sóc trapezista.
Des d'aquí, l'abisme és infinit.
Jo sóc ben alt i tu,
tu toques de peus a terra i em mires.
Estiro els braços per tocar-te
i abraçar-te una última vegada,
però no t'esforces per tenir-me.
El pitjor és viure entre els dos móns:
viure o morir; o tu.
Sempre seràs la meva única opció.
Si tu és la mort,
que se m'emporti al capvespre
per començar la nit junts.
I tornarem a entortolligar-nos
mentre ens desfem a carícies
i ens mirem amb la intensitat d'una vida.
Serem morts i serem feliços
perquè estarem junts fins l'eternitat.

Raquel Riba i Raja, 2 de juny de 2010