dimarts, 27 d’abril de 2010

Tot té un gest de retorn

foto per Raquel Riba i Raja



Tot té un gest de retorn quan parlo d'estimar-te
i em fa ressò la pluja i la mar tan llunyana.

D'aigua recent les mans i els ulls i tot. Voldria
purificar el silenci amb un sol gest i ungir
secretament de llum els horitzons més íntims.

Llavors fóra el poema; i un enfilall de coses
no sabudes encara: gavines i silenci,
i els teus ulls i silenci, i la tarda, concreta,
pensant-se novament en tot, i jo i l'espai
en una desigual recerca de colomes,
i el prodigi només pressentit del teu cos
fet vent i tarda i llum a les mans tremoloses.

Miquel Martí i Pol

7 comentaris:

Natxo ha dit...

Com sempre les paraules del geni ens mostren la realitat i ens fan entendre què és la vida i perquè és com és...

Tot té un gest de retorn... o com convertir la tercera llei de Newton en poesia mostrant la vida, l'ànima i el cor.

Natxo ha dit...

Ah, i m'agrada la fotografia.

La trobo molt encertada.

Patricia ha dit...

Llegir les teves paraules m'ajuda a entendre el món. M'ha encantat.

Raquel ha dit...

Natxo, idem i gràcies.

Patricia, aquestes paraules ajuden a entendre la vida, però no són meves! Ja m'agradaria saber escriure aquestes coses...

:)

La lectora corrent ha dit...

Miquel Martí Pol és el "meu" poeta català. potser sigui més "gran" i universal Espriu,però Martí Pol és el poeta que diu les coses que a mi m'agradaria saber dir. La seva poesia sembla senzilla, com si aquelles paraules li anessin sortint una darrere l'altra, però em sembla que per aconseguir aquella senzillesa hi ha un gran treball al darrere.

Raquel ha dit...

Miquel Martí i Pol també és un dels meus poetes. Ara puc gaudir de les seves paraules amb el llibre "Poesia completa". És de butxaca i està molt bé de preu. Quan el vaig veure no vaig dubtar ni un segon a agafar-lo! Potser t'interessa. :)

Com dius, sap expressar amb una gran senzillesa tot el que l'envolta. Això només ho saben fer els més grans.

Natxo ha dit...

En la seva "aparent" senzillesa rau la seva genialitat: quan les llegeixes sents com aquestes paraules són les teves, com hauries desitjat poder -les dir, escriure tu. Aquesta és la gran màgia de la Poesia.

 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons