I. No puc dormir
perquè t'espero
i no tens poema.
II. Finalment, sortiràs
i em deixaràs un buit estrany
per omplir-me l'ànima
de per vida.
III. Aviat seràs expulsada
del meu ésser
per sempre
i en aquell instant
plorarem juntes
per primera vegada.
Serà un plor ple d'aire
que ens inflarà els pulmons
de vida.
Sentiré l'escalfor del teu cos
en la primera abraçada
i ens envairà una calma
infinita
en el pell a pell mamífer
del teu cap al meu pit.
I, així, per sempre,
restarem unides
pels fils invisibles
acabats de construir.
Raquel Riba i Raja
I. 10 de gener de 2019
II. 13 de gener de 2019
III. 14 de gener de 2019
2025, any de...
Fa 2 mesos