(en un color diferent el fragment que m'encanta)
Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs
faran un sopar fred amb el meu cos
trobaran un regust de tu. I ets tu
que indecentment t’has estimat per mi
fins al revolt: saciada de tu,
ara t’excites, te me’n vas darrera
un altre cos, i em refuses la pau.
No sóc sinó la mà amb què tu palpeges.
Gabriel Ferrater
Les dones i els dies
El present és un regal
Fa 1 mes
4 comentaris:
Les mans són grans amants i aquest és un gran poema. Dubto quina és la part que més t'agrada, però sospito que té a veure amb el destí final dels cossos. Som plat de cuc!
Exacte. La part que no està de color blanc.
Som plat de cuc! Ja no ho recordava! :)
Els tres primers versos em semblen absolutament sublims; macabrament preciosos.
Un gran poema, i ja saps, un ferm candidat per la propera lectura.
us deixo el link de la versió que Miguel Poveda féu del poema:
http://open.spotify.com/track/4WXcwVTroIk4ngF3wV3Ntv
Ara ja saps per què és un dels pòrtics del meu bloc?
bonitos versos.
Publica un comentari a l'entrada