foto per Raquel Riba i RajaLa follia m’enterbolia els sentits
com la daga que sega les vides.
Els ocells lliures queien morts
des dels arbres que es removien per dintre.
Els camps de blat, infinits, arribaven al Sol
que els colgava de la llum d’heretgies.
I em devorava, com animal perdut,
per la saba dels carrers sense sortida.
Raquel Riba i Raja, 5 de maig de 2010
com la daga que sega les vides.
Els ocells lliures queien morts
des dels arbres que es removien per dintre.
Els camps de blat, infinits, arribaven al Sol
que els colgava de la llum d’heretgies.
I em devorava, com animal perdut,
per la saba dels carrers sense sortida.
Raquel Riba i Raja, 5 de maig de 2010
4 comentaris:
Tot i els sentits enterbolits, transmet la fosca sensació molt clarament.
(M'ha agradat més, però, el que m'has enviat aquest matí... ;p)
jeje
Doncs res, l'hauré de fer públic... ;)
Molt tenebros, molt fosc, com diu el Natxo. Els carrers sense sortida, els ocells que cauen dels arbres. Com sempre ¡Una passada! I la foto també.
Gràcies, Patrícia!
M'alegro que t'agradi tant. :D
Publica un comentari a l'entrada